Entre la servidumbre y la adopción : a propósito de nutritus, -a y nutricatus, -a en la documentación latina de la Cataluña altomedieval / María Antonia Fornés Pallicer
Fornés Pallicer, María Antonia


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 657-683 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Títols i resums en castellà i anglès.

Salvador Dalí's references from Catalonia and the Empordà / Mariona Seguranyes
Seguranyes Bolaños, Mariona


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 73-87
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Salvador Dalí was born in Figueres, an open-minded city with republican ideals at a time when the myth of the Empordà as the heart of Catalonia, as the poet Joan Maragall described this place, was being forged. The friends of his father, the notary Salvador Dalí Cusí, commissioned his first works, which bore the symbols of the Empordà, such as sardanes (the traditional circle dance). Figueres is also where the revolutionary Dalí emerged, a close friend of Martí Vilanova and Jaume Miravitlles. And the landscape of the Empordà, with its clear blue sky, is the driver behind his creative works. Referents to Catalonia and the Empordà appear throughout his entire career and become the essence of his oeuvre; today, many of them have become universally recognised thanks to this genius from the Empordà. In this paper, we shall reveal these referents.

Els Referents catalans i empordanesos de Salvador Dalí / Mariona Seguranyes
Seguranyes Bolaños, Mariona


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 163-175
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Salvador Dalí neix a Figueres, una ciutat oberta amb uns ideals republicans, en el moment de la creació del mite de l'Empordà com a cor de Catalunya, tal com descriu aquest indret el poeta Joan Maragall. Els amics del seu pare, el notari Salvador Dalí Cusí, li fan els primers encàrrecs, en què emergeixen símbols de l'Empordà, com les sardanes. És a Figueres on també sorgeix el Dalí revolucionari, íntim amic de Martí Vilanova i Jaume Miravitlles. I el paisatge de l'Empordà, amb el seu cel blau ras, és el motor de la seva obra creativa. Els referents catalans i empordanesos són presents al llarg de tota la seva trajectòria i esdevenen l'essència de la seva obra; avui, molts d'ells són universals gràcies al geni empordanès. Els anirem revelant a poc a poc.

Are neighbours alike? Practices of conviviality in Catalonia and Casamance / Tilmann Heil
Heil, Tilmann


En: European Journal of Cultural Studies. London. Volume 17, issue 4 (August 2014), p. 452-470
Notes. Referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.

Recs històrics : pagesia, història i patrimoni : IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local / edició d'Enric Vicedo

Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local (9è : 2016 : Alguaire )


Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2018
751 p. : il., gràf., taules, map. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques. Textos en català i castellà.
ISBN 9788416452460

Recs històrics : pagesia, història i patrimoni / [ressenya de:] Mar Ortega Reig
Ortega Reig, Mar


En: Historia agraria. Murcia, 82 (Diciembre 2020), p. 312-316 (Crítica de libros) 
Ressenya de:
. Recs històrics : pagesia, història i patrimoni / Enric Vicedo (Ed.). Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs/Diputació de Lleida, 2018

Pandemia y rearticulación de las relaciones sociales / Laura Fontana Sierra
Fontana Sierra, Laura


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 25, núm. 2 (2020) , p.101-114
Número especial: "Etnografías de la pandemia por coronavirus". Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

"Dime dónde consumes y te diré..." : Cocaína, cultura y salud: más allá del modelo de adicción / Antoniu Llort Suárez
Llort Suárez, Antoniu


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 23, núm. 1 (2018) , p. 56-83
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Constants culturals de l'ateneisme català / Ramon Arnabat, Xavier Ferré
Arnabat i Mata, Ramon


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 426 (setembre 2016), p. 48-53 : il. (Focus) 
Notes.

Aquest article planteja algunes característiques que han definit agrupacions culturals en el decurs de la contemporaneïtat al Principat, i com l'associanisme ateneista ha estat majoritàriament la que ha garantit la identitat politico-cultural del país.

Una Pretesa interculturalitat : la comunitat jueva de Girona i la seva relació amb la societat cristiana / Sílvia Planas i Marcé
Planas i Marcé, Sílvia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. Vol. 42 (2001)
Notes a peu de pàgina. Inclou annex amb llista nominal dels secretaris de l'aljama de Girona. s. XIV.

Les Relacions entre les comunitats jueves de Vic i Girona (s. XIV) / Irene Llop i Jordana
Llop i Jordana, Irene


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. Vol. 42 (2001)
Notes a peu de pàgina.

La Xarxa de relacions forjada pels immigrants francesos en el Vilassar dels segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 32 (desembre 2015), p. 19-29 : il.
Notes a peu de pàgina.

Entre els segles XVI i XVII un gran nombre de treballadors temporers que treballaven a Catalunya provinents dels bisbats del migdia francés s'anaren establint definitivament al principat de Catalunya. El Maresme rebé un important impacte d'aquestes onades migratòries. L'estudi d'aquest fenòmen a Vilassar és l'essència d'aquest article.

Sociabilitat i identitats socials / Genis Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 421 (març 2016), p. 62-64 : il. (Mirador. Història) 
Ressenya de:
. Sociabilitats a la Catalunya contemporània : temps d'espais en conflicte / Montserrat Duch, Ramon Arnabat i Xavier Ferré (eds.). Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015
. Historia de la sociabilidad contemporénea : del asociacionismo a las redes sociales / Ramon Arnabat, Montserrat Duch (coord.). Valencia : Publicaciones de la Universidad de Valencia, 2014
. Sociabilidades en la historia : Actas del VIII Congreso de Historia Social,Tarragona, 16-18 abril de 2015 / Santiago Castillo, Montserrat Duch (coordinador). Madrid : Catarata, 2015

Tres volums recents (Xavier Ferré Trill, Montserrat Duch, Ramon Arnabat, Sociabilitats a la Catalunya contemporània; Ramon Arnabat, Montserrat Duch, (coords.), Historia de la sociabilidad; Santiago Castillo, Montserrat Duch (coords.), Sociabilidades en la historia), editats per la Universitat Rovira i Virgili, permeten veure l'evolució, en el món acadèmic català i espanyol, dels estudis sobre la sociabilitat, en la petja del concepte encunyat per Maurice Agulhon.

Código y realidad de la construcción política de la familia. Catalunya, siglos XVI-XVII / Ma Adela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 23-1 (2003) , p. 477-496 (Família, grups i sociabilitat) 
Notes a peu de pàgina.

La projecció social dels Ninot / Miquel Àngel Martínez i Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Recull. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, núm. 4 (1996) , p. 89-97
Notes.

La imatge dels sants Cosme i Damià, reflex de les relacions entre la població negroafricana i la societat hispana entre els segles XVI-XVII / Cecilio Tieles Ferrer
Tieles Ferrer, Cecilio


En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 301-317 : il. (Antropologia) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'article versa sobre l'evolució del tractament, en la pintura i escultura, de la llegenda de la cama negra i del miracle dels sants Damià i Cosme com a reflex dels canvis en les relacions entre els negroafricans i la societat blanca espanyola que van permetre el sorgiment del euroafricà. Concepte que es proposa per a un nou individu i cultura; un afrodescendent amb cultura europea.

Desavinences familiars a les colònies Palà i Valls de Torroella / Ester Llobet i Fornells
Llobet i Fornells, Ester


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 24, núm. 86-87 (tardor-hivern 2005), p. 88-91 : il. (La Conca del Cardener) 
Número monogràfic 150 anys de colònies industrials. Notes.

Imaginando el futuro de la ciudad / Aída Pallarés
Pallarès, Aída


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 93 (setembre 2014), p. 106-107 : il. (Generación ETC) 
El dossier està també en català (p. 28) i anglès (p. 66).

Joves, inconformistes i amb les idees clares. Santi Pozo, Adrià Recasens i Jordi Valls són tres dels escollits per imaginar el futur de Barcelona, per explorar què ens defineix com a ciutat i com a societat. Representen, segons Bibiana Ballbè, comissària de Fàbrica Futur Barcelona, moviment en què participen, el talent emergent de la capital catalana. Memoritzeu-ne els noms perquè en sentirem a parlar.

Imagining the city's future / Aída Pallarès
Pallarès, Aída


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 93 (setembre 2014), p. 66-67 : il. (Generation ETC) 
El dossier està també en català (p. 28) i castellà (p. 106).

Joves, inconformistes i amb les idees clares. Santi Pozo, Adrià Recasens i Jordi Valls són tres dels escollits per imaginar el futur de Barcelona, per explorar què ens defineix com a ciutat i com a societat. Representen, segons Bibiana Ballbè, comissària de Fàbrica Futur Barcelona, moviment en què participen, el talent emergent de la capital catalana. Memoritzeu-ne els noms perquè en sentirem a parlar.

Imaginant el futur de la ciutat / Aída Pallarès
Pallarès, Aída


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 93 (setembre 2014), p. 28-29 : il. (Generació ETC) 
El dossier està també en anglès (p. 66) i castellà (p. 106).

Joves, inconformistes i amb les idees clares. Santi Pozo, Adrià Recasens i Jordi Valls són tres dels escollits per imaginar el futur de Barcelona, per explorar què ens defineix com a ciutat i com a societat. Representen, segons Bibiana Ballbè, comissària de Fàbrica Futur Barcelona, moviment en què participen, el talent emergent de la capital catalana. Memoritzeu-ne els noms perquè en sentirem a parlar.